INTRODUCCIÓ

Existeix una paradoxa de la seguretat alimentaria, ja que, cada cop mesuren de control més refinades i perquè cada cop la por és més sensible.

El problema, la gestió i l’eficàcia no poden reduir-se a qüestions tècniques de control higiènic, sinó que s’han d’incloure cultures alimentaries.

Anys enrere el concepte “seguretat alimentaria” tenia a veure amb l’accessibilitat d’una població als recursos alimentaris suficients per garantir la seva supervivència, reproducció i benestar.

UNA DEFINICIÓ DE SEGURETAT ALIMENTÀRIA

Les desigualtats socials respecte l’accés, la distribució i el consum d’aliments són molt grans arreu del món.

La creixent inseguretat alimentària sembla anar lligada a la internacionalització del sistema capitalista.

El problema és falta de disponibilitat? És falta de producció? Té més a veure amb la distribució. És a dir, que l’objectiu principal hauria de ser: conèixer el tipus de dietes seguides en els diferents països del món i interpretar causes i conseqüències nutricionals de la distribució desigual dels aliments.

Això ha canviat molt radicalment en el temps, una raó, canvi de mesures:

a) Racions diàries recomanades: fa 25 anys consumir per sota del 8% de proteïnes d’origen animal era un indicador de malnutrició. Avui no.

b) Energia diària necessària: (1950) 3200 kcal/dia; (1996) 2700/2900 kcal/dia; avui 1300/1700 kcal/dia.

Per lo tant, això fa que les dades siguin difícils d’interpretar.

Teories de la fam

Les teories de la fam busquen varies explicacions, com: causes exògenes (desastres naturals), problemes endògens (règims polítics, guerres, conflictes ètics), falta d’infraestructura, desigualtats socials internes), i factors estructurals globals (distribució injusta dels aliments).

• Enfocament liberal: el desencolupament de tota societat és possible a partir de la intervenció econòmica, les aplicacions tecnològiques i els assoliments sanitaris. Dins d’aquest enfocament hi ha el FAD (Food Availability Deline): causa de la fam és la producció insuficient. És fa difícil d’acceptar la causa principal de la gana sigui la insuficient producció d’aliments.

• Aproximació des de l’economia política: expliquen la fam mitjançant el desequilibri causat per les forces del mercat de les economies capitalistes. Com una conseqüència de les relacions asimètriques entre països. El sistema econòmic s’articula a partir dels models de propietat. Uns pocs tenen la major part de l’aparell productiu del món. Països en desenvolupament són productors i transformadors matèries primeres. Els països desenvolupats tenen la propietat i tenen alts beneficis pels baixos costos de producció i transformació. Principis del 2001, un nombre reduït d’empreses transnacionals dominaven la producció, processament i comercialització des béns en el mercat. També s’inclou una perspectiva històrica: efectes del colonialisme com la destrucció d’economies tradicionals, endeutament extern, etc. Consideren les ajudes financeres i alimentàries internacionals mesures insuficients i cíniques. S’han de resoldre les causes de la gana, és a dir, de la pobresa i de la desigualtat, no alleujar els símptomes. Proposen incentivar aquelles mesures que motivin les capacitats locals, així com la gestió i el control d’una producció sostenible dels aliments.

• La contrucció de la fam com a problema social: perspectiva objectivista: situacions particulars que assoleixen un punt intolerable → es detecta un número considerable de gent malalta. Posen l’atenció en la prevalença. Difineixen la fam com un problema social en el moment en què hi ha gent que pateix fam. Perspectiva construccionista: analitzen quan i perquè aquesta situació conflictiva es converteix en problema social. Si sempre hi ha hagut gent sense menjar, com i en base a què aquesta circumstància passa a considerar-se un problema a nivell local/nacional/internacional? Es fixen en les desigualtats estructurals com a causa última de la fam (rics/pobres). Sigui des d’una perspectiva o altra, posant l’èmfasi en unes causes a altres i definint-se d’una o altra forma, la majoria d0enfocaments teòrics que han analitzat el fenomen de la fam estan d’acord que la inseguretat alimentària causada per la no accessibilitat d’una població/grup social als recursos alimentaris suficients per garantir la seva supervivència, la seva reproducció i el seu benestar és un problema greu a escala mundial.

UNA ALTRA DEFINICIÓ DE SEGURETAT ALIMENTÀRIA

Una altra definició de seguretat alimentària en els últims temps. No fa refèrencia a la disoinibilitat dels aliments sinó a la innocuïtat del menjar. Les societats prenen precaucions per minimitzar els possibles perills associats als aliments, tals com la intoxicació o la contaminació.

S’ha realitzat molts estudis sobre la percepció social de la seguretat alimentària. Tot i que estem vivint en una època amb una seguretat alimentària insòlita (accés), la inseguretat sobre el què mengem i els possibles efectes i riscos augmenta.

LA CONSTRUCCIÓ SOCIAL DE LES INCERTESES ALIMENTÀRIES

La inseguretat alimentària: por a què i per què?

Hi ha la idea persistent que cada cop sabem menys sobre el què mengem. El què mengem cada cop es processa més, i la cadena alimentaria és més complexa. Hi ha crisis alimentàries que posen al descobert aspectes desconeguts de la manipulació dels aliments. Ensenyen aspectes invisibles de la cadena alimentària.

Tot i que la producció d’aliments està jurídicament més controlada que mai, hi ha errors importants en diferents graons de la cadena.

El reconeixement fortuït i inesperat del risc concretat en algo com el menjar (especialment quan és bàsic com carn, cereals i peix) es tradueix de diverses maneres:

a) Es genera una desconfiança cada cop més gran en la cadena alimentària

b) Es crea un escepticisme generalitzat davant la manera de gestionar i resoldre políticament problemes quotidians pels ciutadans: posen en qüestió el model de gestió política.

Causes: incertesa, ocultació d’informació, mesures insuficients, avaluacions científiques contradictòries.

El cas dels aliments genèticament modificats

Són aquells que mitjançant enginyeria genètica se’ls ha modificat la matèria prima.

En l’àmbit alimentari s’ha aplicat bàsicament a vegetals, animals i productes fermentats.

En els seus inicis tots els sectors s’havien de beneficiar dels aliments genèticament modificats: productors, agricultors, ramaders, piscicultors, distribuïdors i consumidors.

Com? Venent llavors i productes agroquímics, obtenint majors rendiments dels camps, animals i peixos, podent emmagatzemar durant més temps els productes, i menjar aliments amb millor gust, més nutritius o més barats.

Es va arribar a dir que acabarien amb la fam a nivell mundial i que garantirien la seguretat alimentària per sempre més.

Quines han sigut les principals aplicacions:

a) Produir plantes lliures de malalties, plagues i resistents a herbicides

b) Fer més curts els temps de maduració de formatges o aconseguir vins amb aromes més forts

c) Modificació gens per retractar la maduresa sexual i augmentar mides (animals)

d) Crear animals més eficients de mantenir

e) Desactivar proteïnes causants d’intoleràncies

f) Produir, conservar i emmagatzemar en vitro bancs de llavors.

• La construcció del risc al voltant dels aliments modificats genèticament: des de 1996 es diparen les alarmes dels riscos de les modificacions en la cadena alimentària. Poer aquestes dates en la comunitat científica s’alerta de les conseqüències dels transgènics i apliquen un principi de precaució per la imminent comercialització de productes transgènics. Té ressò a la premsa.

Es coneixen els resultats de diversos experiments i dels efectes que tenien i podien tenir en el medi ambient, la salut i la societat → la polèmica no va deixar de créixer. La controvèrsia arriba no només als poders púlitics dels governs nacionals, sinó també la UE. Crea un dispositiu de control sobre els transgènics.

• Les representacions socials davant dels transgènics:

Tres estudis importants per intentar estudiar-ho: PABE (Public Perception of Agricultural Biotechnologies in Europe), Impacto de la biotecnología en España; la percepción de las apliaciones alimentarias (Observatorio de l’Alimentació UB), representacions mediàtiques del risc alimentari: el cas dels transgènics.

Resultats: balanç entre utilitat i risc no simètrica: una aplicació inútil es rebutjada inclús abans de considerar el risc. No es perceben els beneficis directes per la majoria de la població: ni més barats, ni caduquen més tard, ni tenen millor gust. Concepció ètica de que poden ser el primer pas per l’estandardització humana i animal.

Paper clau els mitjanats de comunicació.

Espanya: no són actors parcials, no representen els pros i contres de la situació dels transgènics, per aquest motiu no ajuden a crear un debat social argumentat.

El cas de les “vaques boges”

Va tenir ressò dues vegades: inici 1996 i rebrot 2000 – 2001.

Cas: l’encefalopatia espongiforme bovina (EEB) més coneguda com la malaltia de les vaques boges: afecta al sistema nerviós central dels animals bovins adults. El cervell s’espongi i en provoca la mort. Causada per proteïnes desnaturalitzades (prions).

En alguns casos es pot transmetre als humans (Malaltia Creuzfeld-Jakob) mitjançant la ingestió de determinades parts dels animals de més de 30 mesos d’edat, ja que a través de les anàlisis mai es va trobar que es desenvolupés la malaltia en bovins menors de 30 mesos.

Posa en manifest el desconeixement social del procés del sistema alimentari. Perquè totes aquestes circumstàncies van provocar que el sector càrnic estigués per un estat d’incertesa constant. Va contribuir que no sempre els discursos dels científics, indústria, autoritats sanitàries, polítiques i organitzacions de consumidor són coherents.