Sistema digestiu II

20:52:00

INTRODUCCIÓ
L’estomac és una cavitat gàstrica amb una estructura musculada , ja que, emmagatzema el reservori i barreja el bolus alimentari. Això és degut perquè la velocitat de la ingesta és més ràpida que la velocitat de la digestió i absorció.
Digestions que és produeix a l’estomac:
- Digestió química → secrecions
- Digestió mecànica → motilitat gàstrica

La mida i la posició de l’estómac varia, ja que, la mida de l’estómac segons l’estat que estigui (ple o buit) augmenta o disminueix de mida; el màxim volum que pot tenir un adult són 1,5 litres (aliments i secrecions gàstriques). I en el cas de la posició varia, ja que, en la respiració (inspiració i expiració) gràcies al diafragma a conseqüència desplaça amunt i avall l’estomac.

Descripció de l’estomac és un òrgan muscular, corresponent a la primera porció de l'aparell digestiu en l'abdomen, excloent la petita porció de l'esòfag abdominal. És un reservori temporal del bol alimentari deglutit fins que es procedeix al seu trànsit intestinal, una vegada ben barrejat a l'estómac. La seva entrada s'anomenacàrdies i la seva sortida pílor. La paraula estómac prové del llatí stomachus.

MOTILITAT GÀSTRICA
a) Relaxació receptiva: rep el bolus alimentari de forma simultània amb la relaxació del càrdies en cada deglució. Així que en cada deglució augmenta la mida. El bolus alimentari és captat pels receptors mecànics que es localitzen a la paret de l’estomac → enviant senyal (aferència) al sistema nerviós central → resposta (eferència) relaxació de la paret muscular de la regió oral.
b) Ones peristàltiques: són contraccions peristàltiques per reduir progressivament el bolus alimentari i barrejar-lo amb les secrecions gàstriques i així facilitar la digestió.
Ones de barreja: després de la deglució és produeixen moviments suaus per barreja el bolus alimentari i les secrecions per obtenir el quim. A continuació per digerir-ho millor es produeixen moviments més forts i provocant l’avanç del quim al pilor. Provocant que una petita part pugui sortir, el quim a de mesurar d’1 a 2 mm3 per poder sortir al duodè. En el cas que no sigui tant petit retorna, aquest proses s’anomena ones de retropropulsió.
c) Buidat gàstric: el quim passarà a la cavitat del duodè quan la digestió del contingut sigui optima (així l’aborció també serà optima) i per permetre una correcte neutrilització del quim (és molt àcid com l’estomac). En el duodè hi ha bicarbonat (base) per contraresta el quim (àcid). El proses té una durada entre 2 i 4 hores segons l’àpat.
Regulació del buidat gàstric: propietats físiques-químiques dels aliments: textura, tonicitat (concentració de soluts dissolts, més ràpida absorció isotòniques i més lenta absorció hipotòniques i herptòniques), mida (d’1 a 2 mm3 per ser absorbit) i composició química (millor absorció: ↓[H+]↓[Gr]).
Característiques: contingut duodenal quan augmenta l’acidesa (↑[H+]) els receptors capten la senyals enviant informació (aferencia) al sistema nerviós entèric i ell respon (eferencia) amb una resposta motora disminuint el buidat gàstric; i a més a més en presencia d’aminoàcids, pèptids, àcids grassos i monoglicèrids disminueix el ritme del buidat gàstric.


SECRECIÓ GÀSTRICA
Diàriament un adult sa fabrica 2 – 2,5 litres de suc gàstric, les encarregades són les cèl•lules situades a la mucosa gàstrica de la part de l’estomac.
La gastrina és una hormona secretada per les cèl•lules de la mucosa gàstrica.
També entre les secrecions trobem bicarbonat.
Àcid clorhídric
El mecanisme cel•lular de secreció en l’estomac és responsabilitat de les cèl•lules parietals situades a la paret del cos de l’estomac. Les cèl•lules parietals són les responsables que l’estomac tingui un pH entre 1 i 2.
El proses esta controlat per canals, intercanviadors.
Proses: a partir del CO2 de la sang es combina amb aigua per l’enzim anhidrasa carbonia amb obtenint H2CO3, després és dissocia a HCO3- (bicarbonat) i H+ (protó) que secreta a l’estomac i absorbeix K+. S’intercanvia el HCO3- per Cl- (que prové de la sang) i el Cl- es secretat a la cavitat gàstrica. És a dir, a la cavitat gàstrica es secreta H+ i Cl- formant l’àcid clorhídric. Hi ha altres intercanviadors a la cèl•lula parietal que intercanvien ions per realitzar el proses correctament.
Marea alcalina: proses de reabsorció del HCO3- alcalinitzant la sang venosa gàstrica (↓pH).
Funcions:
a) Matar bactèries.
b) Iniciació de la digestió de proteïnes (desnaturalitzar)
c) Transformació pepsinogen en pepsina (enzim actiu). La pepsina és la responsable de digerir proteïnes.

Regulació de la secreció:
a) Activació: en aquest cas intervé l’Acetil Colina que és secretada per les fibres nervioses parasimpàtiques, la Gastrina (és una hormona) i la Histamina. A les cèl•lules parietals tenen receptors específics per cada una d’elles. Si actuen totes elles alhora és produeix el fenomen de potenciació, augmentant la secreció HCl.
b) Inhibidors: participa la somatostatina on a la cèl•lula parietal té receptores específics. La somatostatina inhibeix la gastrina i la secreció de protons, amb la conseqüència de disminuir la producció de HCl. Un altre inhibidor és a causa de la disminució del pH a la cavitat gàstrica produïda per: si existeix aliment és tamponador dels H+ disminuït la seva producció i augmentant el pH, però si no existeix aliment no existeix tamponador i augmenta el protons i disminució del pH; està controlat per la gastrina.
c) Secreció en resposta a la ingesta d’aliments
A fase cefàlica és la responsable de formació de aprox. El 30% de HCl mitjançant el sentits localitzats al cap que capten els estímuls i prepara la maquinaria per realitzar la digestió. Els estímuls són: olfacte, gust... L’estímul envia d’informació (aferència) al cervell i ell respon (eferència) sintetitzant HCl.
Les fibres vagals actuen directament a les cèl•lules parietals alliberant àcid clorhídric o indirectament amb l’activació de la formació de gastrina.
B fase gàstrica les distensions de les parets de l’estomac, presencia d’aminoàcids, pèptids, alcohol i cafè són estímuls que s’envia aquesta informació (aferència) al cervell i ell respon (eferència) per les fibres vagals directament a les cèl•lules parietals alliberant Acetil Colina; indirectament amb l’activació de la formació de gastrina; i, per presencia d’aminoàcids, pèptids, alcohol i cafè activa la formació de gastrina. Genera la major part aprox. el 60% d’àcid clorhídric.
C fase intestinal els estímuls es localitzen al duodè i per l’arribada del quim i distensió de les parets del duodè envia la informació (aferència) al cervell (eferència) fibres vagals estimulant l’acetil Colina unint-se al receptor i estimular se secreció HCl. La presencia d’aminoàcids, pèptids també estimulen la zona de l’antre i activen les cèl•lules G del duodè alliberant gastrina. Genera aprox. d’un 10% HCl.


Pepsinogen
El pepsinogen és principals per les cèl•lules parietals de l’estomac. La pepsina és l’enzim actiu del pepsinogen, és a dir, que el pepsinogen és un zimogen.
Proses: l’Acetil Colina i/o presencia de protons activen les cèl•lules principals amb l’alliberació del pepsinogen a la cavitat gàstrica, així que en disminució de protons augmenta al pH (àlcali) i a conseqüència disminueix la quantitat alliberada de pepsinogen.
L’àcid clorhídric és el responsable de trencar el pepsinogen alliberant la pepsina i com a residu trobem el pèptid. La funció de la pepsina és degradar les proteïnes.

Factor intrínsec
El factor intrínsec és una proteïna alliberada per les cèl•lules parietals. I és un element clau per l’absorció de la vitamina B-12 (cobalamina). S’ha de tenir en compte que la vit. B-12 sempre ha d’anar unida a una proteïna.
Proses: quan arriba la vitamina B-12 unida a la proteïna en la cavitat gàstrica l’àcid clorhídric allibera la proteïna i la vit. B-12 s’uneix a la proteïna R. I un cop al duodè la tripsina (proteasa) separa la vit. B-12 i la proteïna R, ara entre en acció el factor intrínsec que havia sigut secretat per les cèl•lules parietals i ha arribat, també, al duodè; s’uneix el factor intrínsec i la vit B-12 i recorren tot l’intestí prim fins l’ili on allà hi ha receptors pel factor intrínsec i la vit. B-12 és alliberada a la sang (absorció).



Moc
El moc es secretat per les cèl•lules mucoses de la cavitat gàstrica.
Funció: atrapar el bicarbonat i així formen una barrera alcalina per sobre de la superfície de les cèl•lules de la paret de l’estomac. També protegeix dels moviments peristàltics i estímuls químics de la cavitat gàstrica, com per exemple: pepsina. Si no hi hagués el moc la pepsina degradaria les cèl•lules gàstriques.
El àcid clorhídric és molt àcid i en presencia del bicarbonat en la paret de l’estomac neutralitza els protons del HCl i així protegeix les cèl•lules gàstriques.

Lipasa gàstrica
La lipasa gàstrica és un enzim i és secretada per les cèl•lules principals.
Funció: responsable de la iniciació de la degradació dels àcids grassos juntament amb la lipasa lingual i gàstrica, aquest proses es finalitza a l’intestí.
A l’estomac es digereix un 10% dels àcids grassos, l’enzim estrella és la lipasa gàstrica.

Gastrina
La gastrina és una hormona secretada per les cèl•lules G situades a l’antre de l’estomac i duodè. És molt important per la secreció i alliberació d’àcid clorhídric, perquè estimula la motilitat gàstrica afavorint el proses de la barreja i estimula el peristaltisme intestinal. És a dir, que contribueix en la digestió química i mecànica.

ABSORCIÓ GÀSTRICA
Les cèl•lules gàstriques són impermeables a la majoria de molècules, és a dir, que tenen una baixa absorció.

S’absorbeixen components com: aigua, àcids grassos de cadena curta, alcohol i fàrmacs com: àcid acetil salicílic (aspirina).

You Might Also Like

0 comments

VISITAS

SEGUIDORES EN G+