Sistema digestiu III

16:17:00

INTRODUCCIÓ
El fetge i la bufeta biliar són glàndules assessories del sistema digestiu. El fetge es l’encarregat de fabricar i secretar la bilis, mitjançant les cèl•lules hepatòcits, amb la funció de degradar elements liposolubles; i la bilis s’emmagatzema a la bufeta biliar i es responsable de secretar la bilis al duodè.

FISIOLOGIA HEPATOBILIAR
Composició i producció de bilis
La bilis esta composta per compostos inorgànics (ions) com Na+, Cl-, HCO3-... i també trobem compostos orgànics com: àcids biliars/sals biliars, colesterol, enzims...
Secretem 800 - 1000 ml al dia.
La bilis té un pH = 7,6 – 8,6, ja que, esta compost de bicarbonat.
La bilis és una solució aquosa i és alcalina, color grog – verd (bilirubina).


a) El colesterol és un propulsor per la producció dels àcids biliars / sals biliars

El colesterol és l’element propulsor per la síntesis dels àcids biliars. Del colesterol s’obté dos àcids biliars primaris que són: àcid còlic i àcid quenodesoxicólic; cada un d’ells es deshidroxila (perden una molècula d’aigua) en estar en contacte ambles bactèries intestinals. Això ocasiona l’obtenció de dos àcids biliars secundaris, que són: àcid desoxicòlic i àcid litocolic. És a dir, que gràcies al colesterol s’ha obtingut quatre àcids biliars. Ara entre el joc els aminoàcids glicina i taurina, ja que, es combinen amb els 4 àcids biliars i així s’obtenen vuit àcids biliars conjugats i per tenir les vuit sals biliars s’han de combinar amb el Na+. És a dir, que les vuit sals biliars seran anfipàtiques (molècula que té dos components, un hidrofòbic i l’altre hidrofilic) i tindran un pH ionitzat (negatiu) i això facilita la unió amb el Na+.


b) Bilirubina: és un pigment de color grog – verd de la bilis. Deriva del metabolisme de l’hemoglobina.
Quan un eritròcit no és funcional el sistema reticuloendoteial el recolleix destruint la cèl•lula i deixant lliure l’hemoglobina que hi havia al seu interior. De l’hemoglobina s’aprofiten els aminoàcids per formar una hemoglobina funcional i de grup hemo s’oxida obtenint biliverdina i la biliverdina s’oxida obtenint bilirubina. La bilirubina unit a la albúmina (proteïna) passa al corrent sanguini, és a dir, a la circulació sistèmica per tornar a ser utilitzada. Però la bilirubina indirecta per la circulació portal unida a la albúmina es transportada cap els hepatòcits del fetge, allà gràcies a l’enzim UDP glucuronil transferasa obtenim de la bilirubina directe (conjugada) que pot ser excretada en l’orina o bé forma part de la bilis en el duodè. En el duodè la bilirubina directe es oxidat per les bactèries intestinals en la part de ili terminal i s’obté d’urobilinogen que una part es queda a l’intestí de forma estercobilina i és eliminada per la femta; però també l’ urobilinogen pot passar a la circulació enterohepàtica per retornar al fetge i obtenir bilirubina directa.


Secreció i circulació de bilis
Els hepatòcits situats al fetge constantment segreguen bilis i circula per emmagatzemar la bilis a la bufeta biliar, sinó és necessari per degradar nutrients (lípids), és a dir, s’emmagatzema quan estem en dejuni. El proses és: els hepatòcits segreguen bilis i circula pels canalicles biliars → “conductillos” biliars → conductes biliars (augmenten de diàmetre progressivament). Dels conductes biliars es dirigeixen al conducte hepàtic dret o esquerra del fetge que tots dos desemboquen al conducte hepàtic comú, i es dirigeix al conducte cístic cap a la bufeta biliar. Però en el cas de presencia de greixos en el duodè la hormona colecistoquinina provoca: la contracció de la bufeta biliar (coledeco) que allibera la bilis passant pel conducte biliar comú fins al pàncrees i la relaxació de l’esfínter d’Oddi alliberant la bilis.



Funciones de la bufeta biliar
a) Magatzem de bilis. Perquè és pugui emmagatzemar la bilis s’ha de donar: relaxació de la musculatura de la bufeta biliar i que l’esfínter d’Oddi estigui tancat; això és produeix en el període de dejuni.
b) Concentració de la bilis. Per poder secretar la bilis ha d’estar constituïda per uns determinants valors de molècules inorgàniques i orgàniques. Per això és produeix un proses de regulació en la bufeta biliar, el seu epiteli són capaces d’absorbir H2O, Cl i HCO3-.
c) Ejecció de la bilis.
Fases cefàlica i gàstrica activen les cèl•lules hepatòcits per la secreció de bilis, les fibres vagals provoquen contraccions a la bufeta biliar per fer circular la bilis cap al duodè i relaxa l’esfínter d’Oddi.
Fase intestinal la presencia de restes d’àcids grassos i monoglicèrids a nivell del duodè activa les cèl•lules CCK provocant la contracció de la bufeta biliar i relaxació de l’esfínter d’Oddi; en presencia de aminoàcids i pèptids al duodè les cèl•lules CCK activa en menor mesura la contracció de la bufeta biliar i la relaxació de l’esfínter d’Oddi; i, un altre element és l’acidesa del quim estimula la secretina provocant l’estimulació de secreció i formació de la bilis.


Circulació enterohepàtica
La circulació enterohepàtica és un proses que permet la recuperació de la major part de les sals biliars, secretades al duodè, un cop les sals han portat a terme la seva funció i re circulen cap al fetge per difusió passiva al jejú però a l’ili cotransportadors provocant una major absorció de sals biliars i dirigir-les a la circulació portal cap al fetge i així els hepatòcits capten les sals biliars, és a dir, que la síntesis “de novo” de sals biliars és baixa.
Reabsorbeix un 90%.


Funcions de la bilis
Proses: les sals biliars són cèl•lules anfipàtiques i emulsionen les grans gotes de lípids, separant-les en microgotes, formant micel•les. Amb la formació de micel•les tenen la mateixa composició de la bicapa lipidica i així pot entrar dins la cèl•lula, facilitant la digestió. A més a més amb la formació de micel•les els lípids es poden solubilitzar i així facilitar l’absorció.

Altres funcions hepàtiques
a) Metabolisme dels hidrats de carboni. Manteniment de la glicèmia/glucèmia: mesura de concentració de glucosa en sang, sèrum o plasma sanguini.
b) Metabolisme dels lípids. Sintetitza colesterol per obtenir les sals biliars.
c) Metabolisme proteic. Perquè desaminitaza les proteïnes: eliminar el grup amí, sintetitza proteïnes plasmàtiques com: albúmina, transferrina, α i β-glucobulines, protrombina, fibrinogen... i dóna com a component un amoníac molt tòxic que es eliminat via orina.
d) Detoxificació. KUPPFER (macròfag) funció: fagocitar les cèl•lules de la sang degradades / danyades i metabolitzar xenobiòtics (substancies no naturals dels cos), és a dir, “netejar”.
e) Magatzem de glicogen pel manteniment de la glicèmia, ferro, coure, vitamines liposolubles: A,D, E, K i B12.
f) Funcions endocrines: secreta hormones. Factor de creixement tipus insulínic 1 (IGF-1), angiotensinogen, trombopoïetina (TPO), factors de creixement dels hepatòcits (FCH), metabolisme vitamina D i metabolisme hormones tiroidees.

FISIOLOGIA PANCREÀTICA
El pàncrees és una glàndula mixta formada per dos tipus de teixits:
a) Exocrí (aprox. 90%) constituït per acins pancreàtics (unitat funcional) i sintetitza el suc pancreàtic.
b) Endocrí (aprox. 20%)
Diàriament hi ha una secreció de 1200 – 1500 ml
pH = 7,1 – 8,2



Producció de suc pancreàtic



Els acins situats al part exocrina del pàncrees estan constituïts per cèl•lules acinars, cèl•lules centreacinars i cèl•lules ductals. Les cèl•lules acinars són les responsables de sintetitzar i secretar el component enzimàtic i les cèl•lules ductals secreten compostos aquosos i donen mercantilització per presencia del bicarbonat.

Els enzims pancreàtics actius es localitzen en el duodè, ja que, quan circulen les proteases pel pàncrees estan en forma de zimogen i són activades quan arriben al duodè.
L’enzim enterocinasa esta encertat a les microvellositats de l’intestí i és responsable d’activar el tripsinogen en tripsina. I així la resta d’enzim zimògens són activats gràcies a la tripsina.


Les cèl•lules ductals secreten compostos aquosos. Els intercanviadors donant un rendiment net de secreció de bicarbonat HCO3- al suc pancreàtic i reabsorció de protons H+ (a la sang).



Composició del suc pancreàtic

Secreció del suc pancreàtic
Les concentracions del Cl- i HCO3- estan controlats per la velocitat del flux del suc pancreàtic per les cèl•lules ductals, ja que, intervenen els intercanviadors. En canvi les concentracions de Na+ i K+ són isotòniques entre suc pancreàtic i plasma.


1 fase cefàlica: la digestió secreta un 15% aprox. de suc pancreàtic per estímuls sensorials, estimulació selectiva de les cèl•lules acinars i menys estimulació a les cèl•lules ductals.
2 fase gàstrica: secreta aprox. un 5 – 10% per estímuls de l’estomac per estímuls mecànics i provoca l’activació selectiva de cèl•lules acinars.
3 fase intestinal: secreta aprox. 75 – 80%, la major secreció perquè és quan arriba el quim al duodè. La regulació dels estímuls és responsable el sistema nerviós autònom i també participen hormones.



Funcions del suc pancreàtic
a) Neutralitzador. Aquest proses és clau perquè els enzims pancreàtics puguin funcionar correctament, ja que, són actius en un pH neutre (pH òptim); gràcies al compostos aquosos.
b) Digestiva gràcies als compostos enzimàtics, és a dir, que és continua la digestió iniciada a la cavitat gàstrica i cavitat oral.

You Might Also Like

0 comments

VISITAS

SEGUIDORES EN G+