Adaptació humana i context sociocultural
14:20:00
Les
preferències per escollir un aliment esta influït per condicionants biològics i
psicològics, experiències sensorials que
provoquen: gust, aspecte, olor, textura; i, que el cos exigeixi nutrients o
sacietat. Altres condicionats són els contextuals: ecològic, econòmic, polític
o ideològic, disposar dels recursos necessaris, tecnològics, per adquirir
productes o cuinar-los de manera particular.
FACTORS ECOLÒGICS, TECNOLÒGICS I ECÒNOMIIC-POLÍTIC
Les formes
d’adaptació i tractament dels aliments depenen de les disponibilitats
ecològiques i dels equipaments tecnològic de cada societat. Varia segons el
temps i l’espai.
L’estudi dels
models d’aprovisionament i transformació de l’alimentació fa referència a
quatre grans operacions: cultivar, repartir, cuinar i menjar que representen
quatre fases: producció, distribució, preparació i
consum.
Les relacions
interdependents que estan associades a les fases de producció, distribució i
consum constitueixen el sistema alimentari: realitat dinàmica que, fent arribar
els aliments des del seu origen fins als consumidors, no ha parat de
transformar-se en els últims anys.
Ecològics. Segons en el medi on ens
trobem produirem un producte determinat i ometre d’altres (ja sigui per
proximitat i estima, subsistència de l’espècie, influencies religioses,
socials, biològiques, etc.)
Tecnològics. És molt important
tenir en compte les característiques de cada aliment o tipus d’aliment
(aliments que perden nutrients al ser cuinats, vegetals més saborosos bullits,
etc.) A més a més els recipients i mètodes utilitzats per cuinar i aliments que
sense processos tecnològics no poden ser consumits són uns dels factors més
important en la fase de preparació.
Econòmic-polític. Determinen quins
aliments s’han de produir, distribuir o consumir, en quines quantitats, de
quina manera, quins actors/institucions intervenen en cada procés o a quins
grups de persones arriben finalment. Per aquest motiu s’ha de tenir en compte
com es distribueixen els poders de l’autoritat en l’esfera econòmica. La fase
de distribució en aquest factor és molt important, ja que, influeix de la
distribució (intervenen tributs, impostos, regulacions, normes sanitàries,
sistemes de comunicació/transport etc.)
Avui dia: exigències dels cicles de l’economia
capitalista de gran escala, que ha suposat: intensificació de la producció
agrícola, orientació de la política de l’oferta i la demanda en determinats
aliments, concentració del negoci en empreses de caràcter multinacional,
ampliació i especialització de xarxes comercials omnipresents cap a la
globalització. La globalització econòmica afecta
a la homogeneïtzació internacional dels consums alimentaris. El deslocalització: procés on les varietats i mètodes
de producció i modes de consum alimentari es disseminen a través del món en una
intensificada sobre dimensionada xarxa d’interdependència socioeconòmica i
política.
Les diferencies
entre els sistemes alimentaris mundials estan estretament relacionades a les
diferencies en:
-
Formes d’abastiment, preparació i conservació dels
aliments.
-
En les agricultures locals (absència o presència de certs
cultius)
-
En l’organització de la producció (persones dedicades al
camp, pastors, indústria i serveis)
-
En les formes de distribució (centralitzada o no)
-
En els tipus de transaccions (regals, intercanvi, mercat)
-
En el grau d’industrialització, mecanització i
transports.
FACTORS IDEOLÒGICS
L’aliment és un
via per reflexa les manifestacions del pensament simbòlic i és una forma de
simbolitzar la realitat. Creem categories: saludable/no saludable, convenient/
no convenient, ordinari/festiu, etc. Que provoca la existència de normes
especifiques de cada religió. A més a
més, també esta influenciat per les creences i valors existents de cada
cultura. També trobem aversions
individuals, que de forma més majoritària són substancies d’origen animal. La
estratègia de les dicotomies conceptuals; els tabús alimentaris s’expliquen per
la proximitat o llunyania de cada animal amb l’esser humà.
En totes les
societats l’elecció dels aliments i el comportament del comensal estan sotmesos
a normes mèdiques, religioses, ètiques i són sancionats per judicis morals i de
valor.
CREENCES I CONEIXEMENTS DIETÈTICS
Dieta: prové de
la paraula grega diaita, vol dir “règim
de vida”, en general, no només de menjar.
Dietètica:
ciència que tracta de l’alimentació convencional en estat de salut i en
malaltia.
Avui en dia “dieta”:
significa restricció, règim específic de menjar i beure, prescrit per corregir
una situació d’anormalitat o patologies.
La nostre feina
és fer arribar a la majoria de població consells alimentaris i prevenir malalties.
Actualment la
població entén la relació que hi ha entre la salut i la malaltia, ja que, fa
molt temps que s’estudia la importància i els efectes dels aliments. A més a
més, antigament les fàrmacs eren en gran mesura les plantes u espècies que s’utilitzaven
per la condimentació dels aliments; avui dia això ha avançat molt i els fàrmacs
són molt més sofisticats i preciso.
Un factor
molt important que pot influir negativament a la població per escollir una
bona dieta és la gran quantitat de publicitat
que recomanen impossibles o equivocades (obsessió de estar prim i en forma). Per això han proliferat centres de dietètica
especialitzades en aplicar sota vigilància mèdica, règims per aprimar-se en la
venta d’aliments de règim o productes dietètics. Amb la conseqüència de generar
consciències alimentaries més favorables
per la salut.
Alguns aliments
estan atribuïts segons sexe, edat o circumstàncies particulars. Uns exemples
molt clars: l’alcohol simbolitza la etapa adulta i la llet característic dels
nens.
Relacions de
sexe i alimentació:
-
El binomi sexe-alimentació estan estretament vinculats en
totes les cultures: formen entrellaçades de sensualitat.
-
També en el llenguatge estan relació: dones objecte ”se
les passa per la pedra”
-
Llista infinita d’aliments afrodisíacs.
SOCIABILITAT, RITUALITAT I COMUNICACIÓ SOCIAL
Sociabilitat: el menjar és un mitja universal per
expressar sociabilitat i hospitalitat. La proximitat de les relacions socials
entre les persones pot expressar-se mitjançant tipus d’aliments i menjars que
fan junts, i així per la freqüència dels mateixos. També el menjar s’utilitza
simbòlicament per representar certes formes socials i sentimentals personals. Alguns
aliments són acceptables en certes circumstàncies però totalment inacceptables
en d’altres (ex: aliments festius i no festius). Moltes societats celebren
esdeveniments històrics o cerimònies religioses segons els seus sistemes de calendaris
amb menjars típics; també poden ser trobades no familiars com: matança del
porc, botifarrada blanca. La preparació i la elecció dels aliment depèn de la
confiança amb la persona que hagis de compartir l’àpat, és a dir, familiar
menys elaborat i rutina quotidiana en canvi amb algú que no es tingui confiança
el menjar serà més selecta.
Ritualitat: l’alimentació és component de les festes,
ritus i cerimònies. Tipus de festes que s’escull un tipus d’aliment en concret:
ecofestes, teofestes, seculars i
familiars.
Comunicació social: l’alimentació és un sistema de comunicació:
complex sistema de signes, cos d’imatges, protocols d’ús, de situacions de
comportaments propis; i els seus elements són els “fets alimentaris”: productes,
tècniques i usos. Temes publicitaris dels aliments: funció rememorativa,
conceptes de salut i modernitat alimentaria.
0 comments