Adaptació humana i context sociocultural

14:20:00

Les preferències per escollir un aliment esta influït per condicionants biològics i psicològics,  experiències sensorials que provoquen: gust, aspecte, olor, textura; i, que el cos exigeixi nutrients o sacietat. Altres condicionats són els contextuals: ecològic, econòmic, polític o ideològic, disposar dels recursos necessaris, tecnològics, per adquirir productes o cuinar-los de manera particular.

FACTORS ECOLÒGICS, TECNOLÒGICS I ECÒNOMIIC-POLÍTIC
Les formes d’adaptació i tractament dels aliments depenen de les disponibilitats ecològiques i dels equipaments tecnològic de cada societat. Varia segons el temps i l’espai.
L’estudi dels models d’aprovisionament i transformació de l’alimentació fa referència a quatre grans operacions: cultivar, repartir, cuinar i menjar que representen quatre fases: producció, distribució, preparació i consum.
Les relacions interdependents que estan associades a les fases de producció, distribució i consum constitueixen el sistema alimentari: realitat dinàmica que, fent arribar els aliments des del seu origen fins als consumidors, no ha parat de transformar-se en els últims anys.
 Ecològics. Segons en el medi on ens trobem produirem un producte determinat i ometre d’altres (ja sigui per proximitat i estima, subsistència de l’espècie, influencies religioses, socials, biològiques, etc.)
Tecnològics. És molt important tenir en compte les característiques de cada aliment o tipus d’aliment (aliments que perden nutrients al ser cuinats, vegetals més saborosos bullits, etc.) A més a més els recipients i mètodes utilitzats per cuinar i aliments que sense processos tecnològics no poden ser consumits són uns dels factors més important en la fase de preparació. 
Econòmic-polític. Determinen quins aliments s’han de produir, distribuir o consumir, en quines quantitats, de quina manera, quins actors/institucions intervenen en cada procés o a quins grups de persones arriben finalment. Per aquest motiu s’ha de tenir en compte com es distribueixen els poders de l’autoritat en l’esfera econòmica. La fase de distribució en aquest factor és molt important, ja que, influeix de la distribució (intervenen tributs, impostos, regulacions, normes sanitàries, sistemes de comunicació/transport etc.)
Avui dia: exigències dels cicles de l’economia capitalista de gran escala, que ha suposat: intensificació de la producció agrícola, orientació de la política de l’oferta i la demanda en determinats aliments, concentració del negoci en empreses de caràcter multinacional, ampliació i especialització de xarxes comercials omnipresents cap a la globalització. La globalització econòmica afecta a la homogeneïtzació internacional dels consums alimentaris. El deslocalització: procés on les varietats i mètodes de producció i modes de consum alimentari es disseminen a través del món en una intensificada sobre dimensionada xarxa d’interdependència socioeconòmica i política.

Les diferencies entre els sistemes alimentaris mundials estan estretament relacionades a les diferencies en:
-          Formes d’abastiment, preparació i conservació dels aliments.
-          En les agricultures locals (absència o presència de certs cultius)
-          En l’organització de la producció (persones dedicades al camp, pastors, indústria i serveis)
-          En les formes de distribució (centralitzada o no)
-          En els tipus de transaccions (regals, intercanvi, mercat)
-          En el grau d’industrialització, mecanització i transports.




FACTORS IDEOLÒGICS
L’aliment és un via per reflexa les manifestacions del pensament simbòlic i és una forma de simbolitzar la realitat. Creem categories: saludable/no saludable, convenient/ no convenient, ordinari/festiu, etc. Que provoca la existència de normes especifiques de cada religió.  A més a més, també esta influenciat per les creences i valors existents de cada cultura.  També trobem aversions individuals, que de forma més majoritària són substancies d’origen animal. La estratègia de les dicotomies conceptuals; els tabús alimentaris s’expliquen per la proximitat o llunyania de cada animal amb l’esser humà.
En totes les societats l’elecció dels aliments i el comportament del comensal estan sotmesos a normes mèdiques, religioses, ètiques i són sancionats per judicis morals i de valor.



CREENCES I CONEIXEMENTS DIETÈTICS
Dieta: prové de la paraula grega diaita, vol dir “règim de vida”, en general, no només de menjar.
Dietètica: ciència que tracta de l’alimentació convencional en estat de salut i en malaltia.
Avui en dia “dieta”: significa restricció, règim específic de menjar i beure, prescrit per corregir una situació d’anormalitat o patologies.
La nostre feina és fer arribar a la majoria de població consells alimentaris i prevenir malalties.
Actualment la població entén la relació que hi ha entre la salut i la malaltia, ja que, fa molt temps que s’estudia la importància i els efectes dels aliments. A més a més, antigament les fàrmacs eren en gran mesura les plantes u espècies que s’utilitzaven per la condimentació dels aliments; avui dia això ha avançat molt i els fàrmacs són molt més sofisticats i preciso.   
Un factor molt important que pot influir negativament a la població per escollir una bona dieta és la gran quantitat de publicitat que recomanen impossibles o equivocades (obsessió de estar prim i en forma).  Per això han proliferat centres de dietètica especialitzades en aplicar sota vigilància mèdica, règims per aprimar-se en la venta d’aliments de règim o productes dietètics. Amb la conseqüència de generar consciències alimentaries més favorables per la salut.

Alguns aliments estan atribuïts segons sexe, edat o circumstàncies particulars. Uns exemples molt clars: l’alcohol simbolitza la etapa adulta i la llet característic dels nens.

Relacions de sexe i alimentació:
-          El binomi sexe-alimentació estan estretament vinculats en totes les cultures: formen entrellaçades de sensualitat.
-          També en el llenguatge estan relació: dones objecte ”se les passa per la pedra”
-          Llista infinita d’aliments afrodisíacs.




SOCIABILITAT, RITUALITAT I COMUNICACIÓ SOCIAL 
Sociabilitat: el menjar és un mitja universal per expressar sociabilitat i hospitalitat. La proximitat de les relacions socials entre les persones pot expressar-se mitjançant tipus d’aliments i menjars que fan junts, i així per la freqüència dels mateixos. També el menjar s’utilitza simbòlicament per representar certes formes socials i sentimentals personals. Alguns aliments són acceptables en certes circumstàncies però totalment inacceptables en d’altres (ex: aliments festius i no festius). Moltes societats celebren esdeveniments històrics o cerimònies religioses segons els seus sistemes de calendaris amb menjars típics; també poden ser trobades no familiars com: matança del porc, botifarrada blanca. La preparació i la elecció dels aliment depèn de la confiança amb la persona que hagis de compartir l’àpat, és a dir, familiar menys elaborat i rutina quotidiana en canvi amb algú que no es tingui confiança el menjar serà més selecta. 
Ritualitat: l’alimentació és component de les festes, ritus i cerimònies. Tipus de festes que s’escull un tipus d’aliment en concret:  ecofestes, teofestes, seculars i familiars.
Comunicació social: l’alimentació és un sistema de comunicació: complex sistema de signes, cos d’imatges, protocols d’ús, de situacions de comportaments propis; i els seus elements són els “fets alimentaris”: productes, tècniques i usos. Temes publicitaris dels aliments: funció rememorativa, conceptes de salut i modernitat alimentaria. 


You Might Also Like

0 comments

VISITAS

SEGUIDORES EN G+