EMBRIOLOGIA
A la tercera setmana del desenvolupament fetal, una porció del mesoderm al llarg de la cara posterior de l’embrió, el mesoderm intermedi, es diferencien els ronyons. El mesoderm intermedi es localitza en un parell d’elevacions anomenades crestes urogenitals. Tres parts del ronyo es formen sucessivament dintre del mesoderm intermedi: el pronefros, el mesonefros i el metanefros. Només l’últim parell mantenen com ronyons funcionals a el nounat.
El primer ronyo que apareix, el pronefros, és el més superior dels tres i té la cloaca, l’extensió de la part terminal de l’intestí posterior, que funciona com una via de sortida comú dels conductes urinaris, digestius i reproductor. El pronefros comença a involucionar durant la quarta setmana i desapareix per complet en la sexta setmana.
El segon ronyo, el mesonefros reemplaça al pronefros. La porció romanent del conducte pronéfric, que es connecta amb el mesonefros, es desenvolupa al conducte mesonéfric. El mesonefros comença a involucionar a la sexta setmana i quasi desapareix per complet en l’octava setmana.
Al voltant de la cinquena setmana, una evaginació mesodérmica, anomenada brot ureteral, es desenrotlla de la part distal de conducte mesonéfric a prop de la cloca. El metanefros, o l’últim ronyo, sorgeix del brot uretral i del mesoderm metanéfic. El brot uretral forma els túbuls col•lectors, la pelvis renal i l’urèter. El mesoderm metanéfric forma les nefrones dels ronyons. En el tercer mes, els ronyons fetals comencen a excretar orina cap al líquid amniòtic: en efecte, l’orina feta constitueix la major part del líquid amniòtic.
Durant el desenvolupament, la cloaca es divideix en el “seno urogenital” on desemboquen els conductes urinaris i urogenital, i recte que es continua amb el conducte anal. La bufeta urinària es desenrotlla a partir del “seno urogenital”. En les dones, la uretra és el resultat de l’allargament del conducte curt que s'estén des de la bufeta urinària fins al “seno urogenital”. En els homes és considerablement més llarg i més complex, però també deriva del “seno urogenital”.
Els ronyons metanéfrics es forma en la pelvis, però ascendeix a la seva posició definitiva en l’abdomen. Quan ho fa, reben els vasos sanguinis renals. Encara que els vasos sanguinis inferiors pel general degeneren quan apareixen els superiors, a vegades no ho fan, i en conseqüència, en alguns individus existeixen vasos sanguinis renals múltiples.
.png)
.png)
INTRODUCCIÓ
El sistema urinari intervé per mantenir el volum i la composició normal dels líquids corporals, és a dir, és responsable de l’homeòstasi de l’aigua i dels electròlits (guany = pèrdua).
Osmoregulació: eliminació de productes metabòlics tòxics a compostos nitrogenats com: urea i creatinina.
Els mecanismes homeostàtics estan regulats per hormones dels sistema renina-anglotensina-aldosterona.
Els líquids corporals són: aigua del cos, soluts dissolts en el compartiment extracel•lular, plasma, líquid intersticial, líquid tracte gastrointestinal, biliar i urinari; líquid intraocular, cefaloraquidi; líquid dels espais serosos.
El tracte urinari, és a dir, transport i acumulació d’orina: sortida constant d’orina pels calzes menors i majors, recol•lecció per la pelvis renal, conducció pels urèters, acumulació a la bufeta i evacuació per la uretra.
Les cèl•lules epitelials (uroteli) de transició: impermeables a l’orina (unions interdiagitades) i no modifiquen la composició de l’orina. Els feixos de cèl•lules musculars llises: es contreuen amb la distensió de la paret, contracció peristàltica a la pelvis renal i del urèter per portar l’orina a la bufeta, 1-5 contrac./min. Si l’índex de producció d’orina és molt elevat podem arribar a més de 20. El peristaltisme permet l’entrada d’orina a la bufeta i n’evita el reflux
PRINCIPALS FUNCIONS
Les principals funcions que realitza els ronyons són:
a) Regulació de la composició iònica de la sang
b) Manteniment de l’osmolaritat de la sang
c) Regulació del volum de la sang
d) Regulació de la pressió arterial
e) Regulació del pH sanguini
f) Alliberació d’hormones
g) Regulació de la concentració de glucosa en sang
h) Excreció de substancies de rebuig i substancies estranyes
Els urèters transporten l’orina des dels ronyons fins a la bufeta urinària. La bufeta urinària emmagatzema l’orina. La uretra descàrrega l’orina del cos.
Recorregut de l’orina pels òrgans del sistema urinari: l’orina formada als ronyons passa primer a l’interior dels urèters, després a la bufeta urinària per el seu emmagatzematge i per últim a través de d’uretra per sortir del cos.
RONYÓ
Els ronyons estan localitzats a la paret abdominal posterior: ossos i teixits tous; a la 12ª vèrtebra toràcica i 3 primers lumbars; estan protegits per l’11è i 12è parells de costelles i a més a més estan coberts per una capa de greix.
Reben del 20 al 25% del volum minut cardíac total (VMCT) Volum minut de 6l/min: cabal sanguini renal (CSR) excedeix de 1,2l/min; el volum sanguini total passa pel sistema vascular renal unes 300 vegades al dia.
Irrigació sanguínia dels ronyons
Aorta abdominal → arteria renal → segmentaries → interlobulars → acuades o argiformes → interlobulillars → arterioles aferents (glomèrul) → arterioles eferents → xarxa de capil•lars peritubulars → venes perifèriques → interlobulillars → acuades → interlobulars → segmentaries → venes renals → vena cava inferior
NEFRONA
La nefrona és la unitat funcional del ronyó. Cada ronyó té 1 milió de nefrones.
La nefrona esta formada per:
a) Corpuscle renal: que realitza la filtració del plasma i esta format per:
Càpsula de Bowman: extrem final distès i cec del túbul renal. Tub epitelial format per cèl•lules planes amb la seva membrana basal.
Glomèrul: xarxa de capil•lars anastomosats i contornejats, que s’invaginen dins la càpsula de Bowman. Capes: visceral: el recobreix una capa de cèl•lules epitelials → podòcits parietals continua amb l’epiteli que revesteix els túbuls renals; espai de Bowman: espai que queda entre les dues capes i continua amb la llum del tub renal. Cèl•lules mesangials (distribuïdes entre els capil•lars) tenen diverses funcions: suport del sistema, control del flux sanguini, funció fagocítica, i manteniment membrana basal glomerular.
b) Túbul renal: conjunt de túbuls que van des de la càpsula de Bowman fins al túbul col•lector. Revestit per una capa de cèl•lules epitelials. Absorció, passiva i activa de l’aigua, ions i molècules. Format per 4 zones histo-fisiològicament diferents:
Túbul contornejat proximal (TCP): part més llarga i contornejada, majoritàriament es troba a l’escorça renal. Reabsorció del 75% de l’aigua i ions filtrats. Cèl•lules epitelials cúbiques amb microvellositats i prolongacions basals i laterals que s’interdigiten, abundància de mitocondris. Funcions: reabsorció de 2/3 de l’aigua i Na+, Ca++, Mg++, fosfats, glucosa, aminoàcid, pèptids i proteïnes petites; secreció d’àcids orgànics i metabolits; absorció i secreció de k+.
Nansa de Henle: tub llarg i prim, no contornejat, localització medul•lar, poc contingut en mitocondris. Molt associat amb una xarxa de capil•lars (capil•lars peri-tubulars i vasa recta). Funcions: absorció d’aigua (poca); i generar una forta pressió osmòtica per ajudar a concentrar l’orina. Es pot dividir en dues parts: branca o segment descendent prim )parets fines de cèl•lules epitelials planes amb poques microvellositats); i branca gruixuda o segment ascendent (format per un epiteli cúbic molt interdigitat, gairebé no té mitocondries).
Túbul renal: túbul contornejat dustal (TCD): més curt i menys contornejat que el TCP. Localització cortical. Format per cèl•lules epitelials cúbiques molt interdigitades i amb molts mitocondris, NO tenen microvellositats. Funció: absorció ions NA+ i secreció ions K+ i H+ cap al TCD. Entre aquest i l’arteriola eferent hi ha l’aparell juxtaglomerular.
Túbul col•lector: recobert per dos tipus cel•lulars – cèl•lules clares (més abundants) i cèl•lules fosques amb microvellositats i molt mitocondris. Són la part terminal del TCD. Funció: condueixen l’orina cap als conductes col•lectors, que s’uniran per formar els grans conductes de Bellini de la medul•la renal. Normalment, ni els túbuls ni els conductes col•lectors són permeables a l’aigua; però ho poden ser sota l’acció de l’hormona antidiürètica (ADH).
c) Aparell juxtaglomerular: Funció: participa en el manteniment de la pressió arterial i de la volèmia a través de la secreció de la renina. És una adaptació especialitzada dels teixits vasculars i tubulars que permet al fluix sanguini influir sobre la producció de renina. Consta de:
Cèl•lules productores de renina, localitzades a la paret de les arterioles aferents i eferents, i al hili vascular del glomèrul. Són cèl•lules mioepitelials molt especialitzades i riques en grànuls.
Cèl•lules de xarxa o mesangials extra-glomerulars. Es pensa que són les responsables de la síntesi d’eritropoetina.
Zona de màcula densa del tub distal. Aquesta zona està en contacte amb el hili vascular del glomèrul. Es pensa que monitoritza els nivells de Na+ i de Cl- a la llum del tub distal → actua sensor per regular la funció de l’aparell juxtaglomerular. La màcula densa és una especialització cel•lular allargada formada per algunes cèl•lules de la part gruixuda de la nansa de Henle i del túbul contornejat distal. Està localitzat de manera que està situat al pol vascular del glomèrul, en contacte amb les arterioles aferents i eferents. Té una funció d’osmo-receptor sensible a la quantitat de Na+ filtrada pel glomèrul i actua alliberant adenosina i inhibint la secreció de Renina a l’aparell justaglomerular.
BUFETA URINÀRIA
La bufeta urinària esta formada per 3 capes:
a) Capa serosa: el peritoneu parietal envolta la bufeta, quan està plena, per la part posterior i lateral.
b) Capa muscular: múscul detrusor (quan es contreu expulsa l’orina)
3 capes de múscul llis: capa externa o superficial: formada per fibres musculars longitudinals.
capa mitja: formada per fibres musculars circulars.
capa interna o profunda: formada per fibres longitudinals.
c) Capa mucosa: epiteli de transició urinari (estratificat i impermeable) + làmina pròpia.
Pot contenir 400ml d’orina perquè té molta capacitat d’estirament. Quan els receptors que estan situats a les parets de la bufeta urinària reben les senyals que les parets de la bufeta estan molt estirades envien una senyal al sistema parasimpàtic involuntari perquè necessita ser buidada. A última instància el buidatge “sempre” és voluntari.
