Liposolubles hormones esteroides i tiroïdals
Es transporten a la sang solubilitzen per unió a proteïnes transportadores.
Travessen fàcilment la membrana plasmàtica de les cèl•lules diana.
S’uneixen a receptors específics intracel•lulars (nuclears o citosòlics)
Regulen la transcripció de gens.
Són de resposta lenta perquè afecten la síntesis de proteïnes.
Activació del receptor:
Unció hormona i receptor:
1 separació del receptor i inhibidor
2 dimerització del receptor actiu (RH-RH)
3 unió a l’ADN
4 regulació de l’expressió d’un gen.

Hidrosolubles peptídiques (glucagó, insulina) o derivats d’aminoàcids (adrenalina)
Són massa hidrofòbics per creuar la membrana plasmàtica; per això, s’uneixen a receptors específics de la membrana.
La transmissió del senyal és més complexa perquè intervenen diversos intermediaris.
Són de resposta ràpida perquè actuen modificant l’activitat d’enzims. Alguns també regulen l’expressió gènica.
Mecanismes d’acció:
Per interacció amb receptors relacionats amb les proteïnes G:
a) Via de l’AMPc: adrenalina i glucagó
El primer missatger és l’hormona que s’uneix al receptor que esta situat a la membrana plasmàtica i la proteïna Gs s’activa per la unió al GTP i desagregació de les subunitats quan la hormona s’uneix al receptor. La proteïna Gs activada el primer efector: adenisat ciclasa i ell activa el segon missatger AMPc i fa passar de la forma inactiva a la forma activa la proteïna quinasa A PKA ja que canvia la conformitat de la seva estructura de la forma tensa a la relaxada és un proses reversible i té forma al·lostèrica i finalment és FOSFORILA.
b) Via del Fosfatidil-Inostol
L’hormona s’uneix al seu receptor específic. El receptor ocupat provoca l’intercanvi GDP-ATP a la proteïna Gq. La proteïna Gq unit al GTP es desplaça cap a la fosfolipasa C (PLC) i l’activa. La PLC activada trenca el fosfatidilinositol 4,5-bisfosfat en inositol trisfosfat (IP3) i diacilglicerol (DAG). L’ IP3 s’uneix a un receptor específic al reticle endoplasmàtic llis alliberant el Ca2+ segrestat. El diacilglicerol i Ca2+ activen al•lostèricament la proteïna quinasa C (PKC) a la superfície de la membrana plasmàtica. La FOSFORILACIÓ de proteïnes cel•lulars per la proteïna quinasa C produeix alguna de les respostes cel•lulars a l’hormona.