La complexitat del fet alimentari és un fenomen ambivalent (dóna resposta a: interessos econòmics i polítics sense oblidar l’estètica) i fan que nombroses disciplines l’hagin convertit en objecte d’estudi.

DEFINICIONS PREÈVIES

Camp d’estudi d’antropologia:
a) Francesa: estil alimentari, més biomèdic
b) Anglosaxona: hàbits alimentaris més amplis i no només vinculats a salut. Per aquest apartat fan servir el terme antropologia de la nutrició.
Antropologia / sociologia
a) in nutrition: objecte d’estudi i anàlisi de les causes socials de les pràctiques alimentàries causa de malaltia.
Mirada interna, relació micro.
b) of nutrition: s’interessa per les relacions socials del camp nutricional, lògiques d’acció del nutricionistes en funció de les organitzacions on actuen.
Mirada externa, sistemes d’acció on els nutricionistes fan les seves feines.
Sistema alimentari: conjunt d’estructures tecnològiques i socials que permeten l’aliment arribar fins al consumidor i ser reconegut coma comestibles.

LA CONSTUCCIÓ TEÒRICA DE L’ANTROPOLOGIA DE L’ALIMENTACIÓ

Classificació:
a) Anàlisi de l’equilibri tecno-ecològic i demogràfic a partir de la subsistència, de les estratègies alimentaries i de la selecció dels grups humans.
b) Estudi dels factors que intervenen en la construcció dels models de producció, distribució i consum.
c) Anàlisi de les transformacions dels sistemes
d) Reconstrucció de l’alimentació de les tradicions culinàries, la partimonialització de l’alimentació i la creació de models gustatius en àrees culturals específiques.
Oscil•lacions entre:
a) Esser humà com a espècie biològic entre altres i estudiar la diversitat cultural independent de tota consideració relativa a l’entorn
b) Natura ↔ Cultura Innat ↔ Adquirit
Cultura: sabers i practiques característiques de les diferents cultures
L’objecte d’estudi de l’antropologia de l’alimentació: connexió bioantropològica d’un grup humà amb el seu medi.

Evolucionisme, funcionalisme, culturalisme

Evolucionisme: preocupats per ubicar les cultures en els estadis d’una seqüència universal, donen atenció en les prohibicions i prescripcions i en les costums “estranyes” i inexplicables relacionades amb l’alimentació; i l’aspectes religiosos com a variable que explica el perquè de les prohibicions.

Funcionalisme: analogia entre la societat i el sistema orgànic: com si fos un cos viu (conjunt d’òrgans especialitzats que cadascun juga un rol indispensable en el manteniment, cohesió i continuïtat del sistema orgànic). Funcions socials de l’alimentació i el seu paper en la socialització dels individus dins d’un grup. La producció cooperativa dels aliments i compartir-los dins la comunitat són activitats que serveixen per emfatitzar el sentit d’obligació mútua i d’interdependència; reforçar la integració de la societat estudiada
Segons ells la funció principal dels individus és contribuir al manteniment de l’estructura social i, en conseqüència, del sistema.

Culturalisme: Orientació psicològica (fins a quin punt la cultura estava present entre els individus i com aquesta marca els seus comportaments). Cultura: com a sistema de comportaments apresos i transmesos per educació, imitació i condicionants en un medi social.
Ex: Investigacions sobre ansietat, abstinència, afartaments rituals o frustracions alimentàries → comportaments que surten de la norma.

Estructuralisme i culturalisme simbòlic

Estructuralisme: estudien la cuina com si fos un llenguatge (conjunt de signes i símbols codificats culturalment). Els aliments han de ser considerats comestibles per la nostra ment primer, acceptats pels seus significats socials i després digerits pel nostre organisme. Busquen patrons universals.
Elabora gustemas: unitats funcionals binaries: endògen (locals) /exògen (exòtic); central (plat principal) /perifèric (Guarnició); marcat (gust fort ) /no marcat (Gust suau)
Partint de la doble oposició cultura/naturalesa i elaborat/no elaborat.
Els menjars són un sistema de comunicació, un protocol d’imatges i costums que manifesten l’estructura social i simbolitzen les relacions socials

Culturalisme simbòlic: explicar comportaments estranys per normes que són principalment arbitràries i per motius
culturals. Quan les raons per no menjar algun ésser no són ni biològiques, ni ecològiques ni econòmiques. La comestibilitat animal està en relació inversa amb la humanitat i aquesta lògica simbòlica és la que organitza la demanda. Prioritzen l’anàlisi dels elements descriptius i estructurals del menjar. Donen massa autonomia a la raó cultural per sobre de fenòmens materials d’ordre biològic, ecològic o històric (oblidant el context socioeconòmic i polític on els aliments són produïts, preparats i consumits, i la dimensió espai-temps).



Enfocs contextualistes

Materialisme cultural: Tots els tabús i prohibicions alimentàries, tot i que es puguin explicar per actors socials, motius religiosos o polítics, es justifiquen segons avantatges ecològiques i econòmiques. Ho entenien tot com un ecosistema: conjunt d’organismes vius i substàncies no vives lligades entre si per intercanvis materials, de caràcter energètic.

Developmentalism: Planteja que l’adaptació humana no depèn només de l’estructura i la composició dels ecosistemes sinó que també es deriva de:
– Bagatge cultural heretat
– Elaboracions sorgides del contacte amb altres poblacions
– Per invenció independent
– Constrenyiments imposats des de l’exterior i les necessitats de la població local
Perspectiva que destaquen els estudis d’economia política. El seu interès principal es situa en contextualitzar l’anàlisi dels sistemes alimentaris i la seva evolució en base a les variables temps i espai. I explicar el paper de les relacions socials de poder implicades en les transaccions alimentàries i els canvis d’hàbits alimentaris. Es centren en l’estudi dels sistemes alimentaris. Donen força importància al paper del sistema econòmic com a determinant de les pràctiques alimentàries, i també el paper de les classes socials.

Estudi del gènere: Han posat l’èmfasi en les relacions de poder, la distribució de rols i els estils alimentaris entre
gèneres. Analitzen críticament diferents aspectes socials que afecten als models de consum alimentari.
Han posat l’accent en les relacions de poder i els estils alimentaris amb dues línies de treball. Línies de treball:
– Anàlisi del poder que la societat ofereix o nega a homes i dones a través de l’accés i al control d’un recurs humà essencial: el menjar.
– Anàlisi del poder subjectiu: relacions diferencials que homes i dones tenen amb el menjar; per construir identitats, l’actitud cap al propi cos i al de l’altre.
Molt fet sobre comportaments alimentaris i imatge corporal. Dones més pressionades socialment per la seva imatge: més trastorns alimentaris.


Postescrtucturalisme, construccionisme social i embodiment

Postescrtucturalisme: Analitzar les dimensions discursives i subjectives de les pràctiques i representacions alimentàries i aspectes més problemàtics de l’alimentació i la nutrició: fam, aplicacions biotecnològiques, trastorns del comportament alimentari, seguretat o inseguretat alimentària, globalització o desestructuració alimentària. Tots els coneixements són inevitablement producte de relacions socials i estan subjectes a canvis bans que ser estables o fixos. Cal remarcar la especificitat històrica i cultural de coneixement. Els fenòmens s’han d’explicar des de la multiplicitat de circumstàncies que els produeixen: producte de la coexistència de moltes maneres diferents de viure. Pràctiques alimentàries: en una naturalesa complexa, delimitada socialment, culturalment, econòmicament i políticament. Els interessos competeixen entre si i d’alguna manera provoquen conflicte i aquest canvi. S’accentua l’estudi del cos com un lloc crucial de significat per la comprensió dels processos d’identitat i salut.

Construccionisme social: Busca els conceptes de realitat i experiències viscudes i en el paper que juguen les relacions de poder a nivell macro i microsociològic. Cada persona té una perspectiva especifica i única.
Tacte, gust, olfacte, oïda i vista: són els sentits que constitueixen les entrades a la cultura. Els aliments són físics i els humans hi interactuen pels sentits, en funció d’això canvien els significats i la manera d’entendre el menjar.

Embodiment: Traduït com “incorporació”: determinades manifestacions alimentàries com una forma d’experiències i d’existència. Vol superar la dicotomia objecte/subjecte i cos/ment.
El cos com a individu, com a través de la consciència, les percepcions, sentiments i emocions, pensaments i consideracions evolutives, íntimament lligats.