A partir de l’ ADN d’un gen produeix la informació per sintetitzar una proteïna.

Participen dues etapes:

- Transcripció: pas de la informació del ADN al ARN. La doble hèlix d’ ADN s’obre, precisament per la regió que serà copiada. Les cadenes complementaries es separen per trencament dels enllaços entre les bases que les mantenien unides. Una de les cadenes ADN serveix de guia per l’alineament dels nucleòtids del ARN, de tal manera, que les bases del ARN que es sintetitzen són complementaries a les cadenes d’ ADN es copia. Així que: una guanina serà copiada per una citosina, una citosina per una guanina, una timina per una amina i una amina per un uracil. En els processos d’unió dels nucleòtids intervé una enzima: la ARN polimerasa. Al final del proses l’ ADN es tenca de nou per aparellament dels seus nucleòtids; i la cadena de ARN passa per un processat per realitzar un ARN útil. Finalment surt del nucli al citoplasma de la cèl·lula.
- Traducció: pas de la informació del ARN a la proteïna. Cada aminoàcid és transportat fins el ribosoma per una pròpia t-ARN. Cada t-ARN té dos extrems, un que reconeix i s’uneix al seu aminoàcid particular, i l’altre que té tres bases complementaries al codó correspondria al dit aminoàcid.

Tipus d’ ARN: el que porta les instruccions per la síntesis de proteïnes es denomina ARN missatger (m-ARN); el ARN ribosòmic (r-ARN) constitueix el ribosoma, que és el lloc on es realitza la síntesis de proteïnes; i, el ARN de transferència (t-ARN) actua com transportador dels aminoàcids durant la síntesis de proteïnes (cada aminoàcid per la seva pròpia ARN de transferència).


El codi genètic és la seqüència de nucleòtids en la molècula d’ ADN representats per les seves inicials (A, T, G, C) al ARN (A, U, G, C). Cada grup de tres nucleòtids, que es denominen un codó, és una paraula en el llenguatge dels àcids nucleics, i aquesta paraula es traduïda per un aminoàcid. És a dir, que el codi genètic constitueix les regles de correspondència entre els codons i els aminoàcids; és universal. Hi ha 64 codons, 61 representen aminoàcids i tres codons són senyals de terminació. Com només hi ha 20 aminoàcids, hi ha més d’un codó per cada aminoàcid.


Síntesis de proteïnes, etapes: el m-ARN s’uneix al ribosoma. El primer codó del m-ARN reacciona amb el complex [t-ARN1 + aa1] corresponent, que generalment la proteïna és metionina, ja que, el primer codó sol ser AUG. A continuació, el segon codó reacciona amb el seu respectiu [t-ARN2 + aa2]. Els dos aminoàcids, situats molt pròxims, reaccionen formant un enllaç peptídic, quedant units els dos primers aminoàcids {aa1+aa2}. El t-ARN del primer aminoàcid queda lliure i surt del ribosoma disposat per ser reutilitzat. El tercer codó queda esposat i reacciona amb un corresponent [t-ARN3 + aa3]. De nou es forma un enllaç peptídic, donant com resultat la cadena {aa1+aa2+aa3}, quedant lliure el t-ARN2. El proses continua i de la mateixa manera és van “llegint” els successius codons pels seus corresponents t-ARN, i la cadena peptidica va creixent. Finalment, al arribar a un codó de terminació s’allibera la cadena d’aminoàcids. Un cop finalitzat el proses el m-ARN queda lliure i pot ser utilitzat de nou.