Homeòstasi: condició d’equilibri en el medi intern gràcies a la contínua interrelació dels múltiples processos de regulació corporal. És un procés dinàmic. L’estat d’equilibri es pot modificar dins d’uns marges estrets. Aspecte important: el manteniment del volum i de la composició dels líquids corporals dins d’uns marges estrets.

Sistemes de control de la homeòstasi:
- Sistemes de regulació: sistema nerviós i sistema endocrí.
- Sistemes de retroalimentació: sistema que supervisa, controla, avalua, modifica, contínuament una condició controlada; pot ser:
a) Negativa: el més habitual, permet revertir un canvi en una condició controlada.
b) Positiva: poc freqüents, accentuen el canvi en la condició controlada.

Components de l’homeòstasi:
Estímul → Receptor → (aferència) → Centre regulador → (eferència) → efector
Estímul: qualsevol alteració que provoca un canvi en la condició controlada (variable supervisada).
Receptor: envia informació (senyal d’entrada o aferència) a un centre regulador.
Centre regulador: genera senyals de sortida o eferència.
Efector: rep els senyals de sortida dels centre regulador i produeix una resposta.